dimarts, 24 de maig de 2016

ALDARULLS A GRÀCIA I INDIGNACIÓ VEÏNAL




El Banc Expropiat feia una bona funció social: hi he vist persones grans fent cursos a gent jove, nens jugant-hi, passis de pel·lícules, roba de segona mà a disposició de tothom que la volgués... i altres bones activitats.  En general, no crec que hi hagués cap problema de convivència. Visc molt a prop i mai n'he vist. No tenien, doncs, una mala imatge. Fins i tot un senyor conservador com l'ex-alcalde Trias ho ha reconegut.

Manifestar-se contra el desallotjament està bé. És una forma d'expressar una posició favorable al moviment ocupa o a aquest local. Però tombar un cotxe- d'un veí- cremar motos- dels veïns- cremar contenidors- dels veïns- fer malbé botigues- de veïns- destrossar elements i mobiliari urbà- dels veïns- alterar la calma de la nit- dret dels veïns a descansar- aterrir el veïnat que veia com cremaven elements diversos al costat de casa, espantar nens petits. etc... no ajuda gens a crear empaties ni a fer entendre el sentit del moviment ocupa. Alguns- suposant que actuïn de bona fe- no saben que els veïns no som ni el sistema ni el capital. Som gent normal.  Altres, potser no són ocupes, ni progressistes..., potser són infiltrats amb ideologia ultradretana, simples violents, o babaus que creuen en la seva miserable èpica. Darrere de la violència desmesurada com la d'ahir acostuma a haver-hi provocadors professionals. És lògic preguntar-se a qui serveixen.

Hi ha indignació entre el veïnat: qui vol un barri on cada nit hi hagi aldarulls i violència? Però també apareixen pensaments contundents contra els ocupes; hi ha qui parla i desitja expulsar-los. Hem entrat en el terreny ideal per afermar idees conservadores, per criminalitzar, per arraconar la convivència. Això a qui beneficia?

Si els aldarulls continuen els veïns ens hauríem de manifestar, organitzar per dir que no, que no volem provocadors ni violents als nostres carrers. Gràcia ha estat històricament un barri combatiu, però han estat, hem estat, els veïns els qui hem lluitat per causes justes per a la majoria. I no hem de deixar que la imatge del barri sigui segrestada pels violents que atempten contra el propi barri. I ara dic el que més clarament i alt vull dir: que l'esquerra no abandoni la indignació veïnal, que no es limiti a dir quatre mots de comprensió. Si la violència aliena al barri el continua fent malbé, l'esquerra ha d'organitzar la resposta cívica: no contra els ocupes; no contra cap idea ni opció, sinó contra la violència estèril (o interessada).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada