dilluns, 2 de maig de 2016

ERC I EN COMÚ PODEM


ERC està picant l'ullet a En Comú Podem per a després de les eleccions generals del juny a partir de la seva tesi (força realista) que el referèndum per a Catalunya passarà a la història de les promeses impossibles de complir en una Espanya tan refermada nacionalment en la seva tradicional negació de la diferència. Sigui com sigui, la col·laboració bastant sòlida fins ara d'ERC amb Ada Colau prefigura la possibilitat de futurs acords i tinc la impressió, ara que això del procés es dilata pel pes de la realitat, que hi ha un cert gir, o retorn, a la cerca d'un espai de centralitat que agrupi tots els partidaris del dret a decidir, independentistes o no, en el qual participa ERC, de moment sense dir-ho gaire.
Ara que Puigdemont aplegarà tots els actors catalans. excepte C's i PP, en la reivindicació de la llei d'emergència, tombada en una maniobra grollera i incomprensible pel TC, sembla que es prefigura una mena d'unitat de país a l'entorn de la sobirania política si aquesta és utilitzada per fer polítiques de justícia social. Per tant, només es pot aconseguir una futura unitat en un grapat de temes si aquests se situen en l'`òrbita social. Una unitat que remarcaria la diferència entre una Catalunya disposada a fers lleis per protegir els més febles i un govern central que prima la competència política abans que la sensibilitat, en cas que a Espanya continués governat la dreta. En el cas de l'esquerra és una incògnita.
Sigui quin sigui el resultat electoral del juny, el sobiranisme només té possibilitats de créixer o de sobreviure amb un cert nervi, trempera si voleu, si se situa en un espai d'esquerres compartit amb altres sensibilitats nacionals, si la construcció d'un nou país es fa en base a la política ideològica d'esquerres. Si no, hi haurà- ja s'ha vist- amplis sectors socials a Catalunya que mai entraran en un procés sobiranista, o com se'l vulgui anomenar, on la dreta o el centre (perquè ningú s'ofengui) representat per CDC hi tingui pes. I ara encara és així.

Això em du a reflexionar sobre com de complicat ho té CDC, ara que comença la seva refundació, per trobar un espai en el futur. O giren cap a una mena de socialdemocràcia aigualida o es trobaran fora de l'espai per on pot avançar el nou catalanisme sobiranista. Ras i curt, la centralitat catalana es troba com sempre en el centre-esquerra i CDC no és percebuda dins d'aquest espai.

Em sembla que CDC està de baixada i ERC i els comuns, de pujada o més amunt que els hereus de Pujol, ara condemnat a l'ostracisme, també pels seus.

En el fons, el fet que no es guanyés a les darreres eleccions catalanes per més del 50% en l'àmbit sobiranista va condicionar el futur, encara que no es reconegui.

ERC i En Comú Podem poden ser actors importants en un futur immediat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada