dilluns, 5 de desembre de 2016

LA CUP, I ELS DESPROPÒSITS

Diuen ara, els de la CUP que cal avançar el referèndum si hi ha inhabilitació de Forcadell. Deia fa poc Garganté, regidor de Barcelona, que no calia policia en un món ideal (tant, que no seria humà), deien fa un temps que calia enderrocar l'estàtua de Colom..., deia alguna dirigent que estaria bé criar els fills en comunitat, deien alguns cupaires de comarques que calia substituir les compreses per altres elements o fins i tot permetre el sagnat lliure... Només he posat uns quants elements sobre la taula, dels despropòsits. Avanço: tots ells tenen en comú uns desconnexió brutal amb la majoria social. I preciso, no tots els elements exposats tenen la mateixa categoria.

Treure Colom del final de la Rambla és una idea estrafolària, que violenta la sensibilitat i els referents de molts barcelonins. Voler fer passar per davant d'un lloc entranyable vinculat als records de molts ciutadans el discurs de defensa dels indígenes és creure que la majoria acceptaria un discurs molt ideologitzat. Com ho és pensar que la idea de criar fills en comunitat no aixecaria ampolles o, en el pitjor dels casos, burles. Semblant és el cas de les compreses, i el de la desaparició de les policies. Tots ells són elements que xoquen amb una percepció i vivència de la realitat molt diferent per part de molta gent, fins i tot m'atreveixo a dir de la majoria de votants de la CUP.
Vagi per davant, no obstant això, que respecto i tenen tota la legitimitat, les posicions anticolonialistes, a favor d'altres formes de família i criança dels fills, i de les formes de viure el cicle menstrual (quelcom sobre el que com a home no tinc res a dir). Vagi per davant que comparteixo fins i tot alguns dels principis d'aquests elements polèmics. No és el cas de la creença que alguna vegada no serà necessària la policia.

Del que vull parlar, però, és de l'autisme de la CUP i d'un cert regust de superioritat "revolucionària" que destil·len algun dels seus caps visibles. Potser han arribat a creure que la seva forta ideologització és compartida per la majoria dels seus votants; potser han interpretat que els centenars de milers de vots rebuts a la darreres eleccions subscrivien tot el que pensaven. No han vist que part dels vots, molts, són un préstec de gent seriosa, d'esquerres, que apostaven per una opció neta, bel·ligerant contra la corrupció, radical en la defensa dels drets socials i crítica contra l'austericidi i contra Convergència!!! Gent que no volien que Mas s'apropiés de l'anomenat procés i el fes giravoltar a l'entorn de la dreta!! Això és el que van votar, interpreto.

Però aquells dirigents sòlids, com en David Fernàndez i en Quim Arrufat, han desaparegut i n'han aparegut d'altres que pertanyen a un estrat distint, molt més tancat en si mateix, minoritari en les seves opcions. Dirigents, en alguns casos, que parlen renyant el proïsme, amb tons de veu un poc insolents i pagats de si mateixos i de la seva "superioritat" ideològica. La desqualificació d'altri forma part sovint del seu argumentari, no pas el diàleg. Ho he viscut en persona, al carrer i a les xarxes socials.

El conjunt de "despropòsits", alguns anecdòtics (Colom) i altres més de fons són el gran despropòsit de la CUP, la gran DESCONNEXIÖ, aquesta sí que és de veritat, de la majoria social. Les formes tampoc no han ajudat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada