dimecres, 13 de setembre de 2017

LA IMPOSSIBLE EQUIDISTÀNCIA



No és el mateix el govern de Rajoy que el govern de la Generalitat. No és el mateix el no projecte de Rajoy que el projecte sobiranista.

Rajoy i el PP van encendre el foc- tots ho recordem- amb la impugnació de l'estatut de 2006, la utilització electoral de la catalanofòbia, i la generació d'un clima d'opinió replicat massivament per mitjans afins d'espanyolitat intolerant i catalanòfoba. Es van carregar- com és propi de la dreta nacionalista espanyola- d'un sol tret (recurs al TC) tota l'Espanya hereva de la mentalitat republicana, oberta, democràtica, regeneracionista... I van generar amb èxit un clima en què van anular, domesticar fins i tot, la intel·lectualitat espanyola, majoritàriament d'esquerres, que va començar a comprar el discurs de l'anacronia del nacionalisme català i a escriure i expressar diatribes contra un fet que res tenia a veure amb el nacionalisme tronat i essencialista del XIX sinó amb una concepció democràtica de l'estat i la reivindicació de la seva pluralitat nacional. No només ho feren per motius electoralistes- amb una irresponsabilitat tremenda- sinó també per una concepció preconstitucional de l'estat, fins llavors amagada o dissimulada però latent a molts ambients i arrelada al PP i als mitjans i fundacions afins. Si ara ells poguessin eliminar el concepte “nacionalitat històrica” de la Constitució, ho farien.
El PP, la caverna afí, Rajoy i companyia són directament responsables d'haver encès la foguera, de nou, de la divisió entre els habitants de la pell de brau. La dreta separa, divideix, atia l'odi i viu de l'enfrontament.

Han negat fins a 19 vegades la possibilitat de fer un referèndum a Catalunya, un referèndum que mai s'hauria demanat si s'hagués respectat el de l'Estatut. Mai. Tanmateix davant del procés de retallada de l'Estatut i la intolerància generalitzada, les lleis contra el català, la invenció de llengües estranyes com el LAPAO (propi d'un acudit de El Jueves), el no reconeixement del dèficit fiscal, la falta d'infraestructures, etc... (no cal seguir) una part significativa, activa, conscient i organitzada de la ciutadania catalana es va revoltar: neix el moviment sobiranista transversal i massiu. En cap moment de l'anomenat procés s'ha ofert una alternativa, ni als catalans no independentistes. Cap. Això és foc pur i concepció militar de la política.

Davant d'això, i després que a les eleccions catalanes guanyés una majoria sobiranista, a l'independentisme com a ideologia no se li ha permès fer cap pas dins del marc legal per dur a terme el programa amb què va guanyar les eleccions. De fet, és una ideologia tolerada però impossible de desenvolupar-se. La intolerància secular de l'estat espanyol amb la diferència nacional s'ha manifestat igual que en etapes anteriors, i el PP i la caverna en són representants purs.

Quan davant d'aquestes fets i amb aquestes causes tan identificables algú es defineix com a equidistant em sorprèn. L'equidistància en política significa considerar igual els dos punts dels quals hom es vol separar. Quan algú perd la capacitat d'anàlisi i se situa a la mateixa distància del govern espanyol que del moviment sobiranista, és que ha perdut el sentit democràtic, el sentit de la justícia i l'empatia. No cal ser independentista- de fet jo no ho he estat mai en essència- per saber que tot és causat per la intolerància d'una de les parts, que defensa una concepció d'Espanya anacrònica i irreal, la que considera la “pàtria” com una unitat indivisible culturalment, lingüísticament i políticament. Ells són , precisament, els nacionalistes anacrònics. És per això que la seva pàtria no existeix. Se la inventen, com fan els nacionalistes.
Davant d'això, ser equidistant és impossible. Facin, doncs, les lectures que se'n derivin.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada