dilluns, 25 de setembre de 2017

UN NOU FRONT DEMOCRÀTIC

El cop d'ampolla que ahir va rebre la presidenta de les Corts d'Aragó i el setge ultra als càrrecs electes concentrats, representants de més del 25% de l'electorat espanyol és un punt d'inflexió, sumat a l'actuació dels poders de l'estat els darrers dies.
Sembla que l'equidistància perd força i que moltes persones d'esquerres no independentistes es decanten per la defensa del dret a expressar totes les idees i contra els atropellaments de llibertats.
Ahir a Saragossa es va intentar teixir un front comú "republicà" que posi el PSOE entre l'espassa i la paret i el situï fora de l'immobilisme. ERC hi va anar però ha expressat la seva reserva; normal atès el moment de màxima tensió on el que menys s'entendria per part de la gent mobilitzada és un discurs de pactes parlamentaris. Tanmateix, no estic segur que els republicans catalans hagin tancat totes les portes, més aviat el contrari. Els antics convergents les deixen totes obertes.
Ho vaig dir en un article anterior, firmat amb altres companys: el front de Madrid, de la política estatal, no es pot deixar de banda. Aquí els maximalismes són poc intel·ligents. Com a postureig poden estar bé, però no si parlem de veritat.

Sigui com sigui, i passi el que passi després del dia 1 d'octubre, hi ha en gestació- i sociològicament  a Catalunya ja és un fet cada cop més constatable- un nou front democràtic oposat frontalment al règim del 78. Hi ha importants alcaldes i alcaldesses de ciutats molt significatives que representen un vot urbà i jove, i la força de les ciutats sempre ha estat decisiva (no cal recordar fets coneguts).
Atenent que Puigdemont va dir en l'entrevista de Jordi Évole que la DUI no és- de moment- damunt de la taula, no veig un moment post-referèndum de maximalisme polític, si no és que s'empresoni Puigdemont, Junqueras i uns quants més.  El nou front democràtic hauria de preparar-se per fer resistència, probablement de llarga durada, contra l'autoritarisme de l'estat espanyol, i dubto molt que ERC se'n desdigui perquè ara per ara és l'actiu electoralment més potent de l'independentisme i no voldrà cremar-se en un moment on les forces no es decantaran. L'estat no guanyarà, la desafecció catalana ja és sòlida,  però la independència no serà un fet atès el context domèstic i l'internacional. En el pols per la democràcia- que d'això es tracta- s'haurà de recosir Catalunya i començar a plantar batalla en geografies diverses. Seria molt diferent si l'independentisme tingués més força, però amb menys del 50% de l'electorat o a tot estirar el 50% o poc més no n'hi ha prou.
Amb tot, una volta de cargol més per part del PP i tot pot esdevenir distint.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada