dimecres, 15 de novembre de 2017

Independentisme constitucional?

S'apel·la des del govern central a l'independentisme a respectar les lleis i la Constitució. D'entrada sembla una afirmació lògica, inqüestionable. Tanmateix, com ja sabem, té trampa.

La constitució actual no permet la independència de cap territori, al màxim que arriba és a distingir entre nacionalitats i regions, entenent, però, que totes són per damunt de tot comunitats autònomes. 
Sense possibilitats que hi hagi un referèndum que de fet reconeixeria la sobirania del poble català en contraposició a l'única sobirania reconeguda, l'independentisme és de facto una ideologia o proposta política prohibida. Es pot ser independentista però mai serà possible en cas que aquesta opció guanyi en un territori, dur-la a la pràctica.

Quan s'apel·la, doncs, a l'independentisme perquè compleixi les regles constitucionals, se l'està engabiant.

Només en un estat plurinacional que reconegués el dret a decidir seria possible una realització pràctica de l'independentisme. I aquest tipus d'estat no sembla a l'abast ni a curt ni a llarg termini.

El sobiranisme té un problema greu a resoldre. I ara que vénen eleccions s'haurà de posicionar. Haurà de contestar si pensa seguir, en cas de victòria, per la via de la desobediència o si- tal com sembla que es prefigura- s'opta per dir que cal molt de temps per aconseguir l'objectiu. Si és així, què es fa mentrestant? Quin programa es presenta per defensar la nació? Per dur-la a cotes més altes de sobirania? 
És aquí on és possible, si impera el realisme, que paradoxalment l'independentisme es torni constitucional, és a dir, que apel·li a una negociació,  a un canvi de polítiques i a reformes legals. Una cosa, però, és apel·lar i una altra és que li facin cas. HI ha una voluntat clara d'acabar amb el sobiranisme a llarg o mitjà termini. I una estratègia és ofegar-lo i no deixar-lo respirar ni un bri d'aire.

Caldrà també jugar a Madrid i teixir aliances per fer fora el tap: el PP. No obstant això, que ningú es pensi que un altre govern central permetrà mai una secessió, ni que guanyessin els de Pablo Iglesias.

El panorama per l'independentisme és complicat. L'eixamplament de la base, integrant independentistes i no independentistes, en un nou front de resistència democràtica als propòsits involucionistes del PP i aliats  pot ser la resposta. Si més no, les declaracions de líders d'ERC i alguns del PDeCAT van en aquesta línia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada