dissabte, 23 de desembre de 2017

47'49%: UNA DADA PER FER POLÍTICA

Un 47% dels votants han optat per forces independentistes. És una dada molt alta, però si es tracta d'assolir el seu objectiu últim, la independència, és una dada insuficient. Aquesta és la realitat.
Les eleccions no han estat un referèndum; un referèndum podria donar el 50% o més dels vots a favor del Sí, atès que una part dels votants dels comuns es defineixen com a independentistes.

Tanmateix, no ens trobem ni en un moment polític on un referèndum legal sigui possible ni amb cap possibilitat de pactar una secessió. Es podria optar per picar pedra a partir d'una nova unilateralitat, però no crec que els resultats fossin gaire profitosos per l'independentisme.

Cal un canvi d'estratègia. El xoc de trens ha acabat en empat. La virtut de tot és que l'autoritarisme del PP i l'actuació parcial i antidemocràtica de l'estat han quedat evidenciats. I el fracàs de les polítiques de repressió també. Però alhora també ha quedat evidenciada la debilitat de l'independentisme per tombar l'estat unilateralment Era fàcil preveure-ho però s'hi va insistir. 

No sé si en les ments dels dirigents sobiranistes que van encetar el procés després del 27 S de 2015 ja hi havia la voluntat d'arribar fins als límits finals. Probablement sí, amb la convicció que aconseguirien una negociació. Com a resposta hi ha hagut repressió.

El conflicte persisteix. En un estat realment modern,  d'estàndards europeus, és difícil imaginar una inacció tan suïcida com la de Rajoy. Un president del govern, responsable de l'estat ,ha de fer política. Però a Espanya hi ha murs intocables que apropiats per la dreta són inderrocables. Persisteix el franquisme, hereu de la idea imperial de conquesta, i un nacionalisme espanyol sociològic de caràcter reactiu.

La situació és molt complicada. En un context en què el 47'49 % dels votants són sobiranistes (molts però no tants) , sense referèndum legal, en un marc parlamentari, amb imputats (in crescendo) que seran jutjats i alguns possiblement condemnats, fer política sobiranista requerirà d'altíssimes dosis de prudència i d'imaginació. Però sobretot caldrà fer polítiques socials. El sobiranisme vol un país millor, i no es pot viure millor si es repeteixen polítiques liberals. N'han de prendre nota els del PDeCat. Artur Mas va fer un pas al costat. Ara l'ha de fer el PDeCAT .

I encara hi ha un projecte més urgent: recosir el país. Hi ha una part que ha votat identitàriament, sense gaires  matisos. Això no és bo. La catalanitat ha de ser el denominador comú de la majoria de la ciutadania. Aquest front s'ha de treballar conjuntament amb Comuns i PSC. He dit PSC, sí, perquè encara que minvada, la seva presència al cinturó taronja és notable. 

Sobiranisme sí, però pacte catalanista unitari també. 




1 comentari:

  1. Original la teva anàlisi però complexa. Me l'haig de tornar a llegir

    ResponElimina