diumenge, 24 de desembre de 2017

CALIDOSCOPI CATALÀ: MORT DEL PDeCAT. NAIXEMENT DEL PNC. FRACTURA NACIONAL

Mort del PDeCat

L'historiador Agustí Colomines escriu un article a El nacional on aposta per la superació de la divisió entre ERC i els hereus de CDC a partir de la plataforma JxCat com a laboratori on germini un futur partit nacional català, que ell anomena liberal en drets i llibertats, i socialdemòcrata en l'àmbit social, que reculli la centralitat sociològica del sobiranisme actual. Una mena d'SNP, el partit nacional escocès que amb un programa social i nacional alhora ha obtingut grans èxits. Advoca, Colomines, per liquidar el PDeCat, partit que considera fracassat en l'intent regenerador de CDC i demana que Artur Mas i antics dirigents de CDC es retirin de la política. 
En resum, apunta el que ja sabíem que s'estava gestant, una reconversió revolucionària de l'antic espai pujolista, més escorat a l'esquerra. O sigui, la mort del PDeCat i i la mort política dels seus dirigents, especialment de Marta Pascal, que no ha estat gaire afortunada en campanya quan ha intentat marcar territori. Un error. 

Naixement del PNC


Serà la plataforma unitària de JxCat la base del nou partit, el germen del futur PNC, que recull diverses sensibilitats polítiques (una d'elles la del PDeCat) . Tanmateix Colomines planteja que l'espai ERC, a qui en clau partidista no li ha anat bé, s'integri en el nou gran moviment. Tindríem un partit transversal, de centre progressista, molt semblant sinó idèntic a la la majoria de partits socialdemòcrates europeus, amb frontera amb els liberals. 

Aquest partit no buscaria pactes ni amb els comuns ni amb el PSC perquè es bastaria per si sol per cobrir la part de polítiques socials.

Des del meu punt de vista s'estaria reeditant una nova CDC, partit que històricament va néixer amb la barreja de sensibilitats polítiques: de la dreta, a la socialdemocràcia (no marxista). És a dir, una CDC sobiranista, no autonomista que arribaria per quedar-se molts anys. Canvi transcendent o superficial  És d'hora per contestar. 

Fractura nacional

Un partit d'aquesta mena, sense fronteres ni voluntat d'entesa amb els sectors federalistes d'esquerres (comuns i socialistes) no treballaria per suavitzar la divisió actual de Catalunya sinó per reforçar el bloc sobiranista, deixant de banda la CUP. Això és un error que permetria la pervivència de la manca de connexió amb la catalanitat dels sectors que han votat Cs. 
Si des del sobiranisme social no es treballa per recosir i fer que siguem simbòlicament un sol poble (amb matisos) no s'aconseguirà sortir de l'atzucac.

Més...

Queda per veure com el sobiranisme, que em sembla que ja ha renunciat (menys la CUP) a la via unilateral, fa polítiques que superin, o no, els esculls legals que un estat hostil i un TC que fa funció d'exèrcit  posarà dia sí, dia també. Saltar-se les lleis té conseqüències. No sé si es pot fer política apostant per un saltar.se contínuament les lleis, perquè la paràlisi és massa gran. Per tant, ja sigui JxCat i ERC o un futur PNC potser hauran de rebaixar tensió i entrar en una fase de sobiranisme realista que necessàriament haurà de buscar aliats per fer falca en la política espanyola amb l'horitzó d'una reforma constitucional ( que  a ser possible contempli la possibilitat de fer un referèndum).

No sé si s'està gestant a foc lent una nova realpolitik, que no serà la del peix al cove però tampoc la de la unilateralitat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada