dijous, 28 de desembre de 2017

L'IMPRESCINDIBLE PSC

Pot sobtar a més d'una persona el títol del post. Però tal i com ha quedat el mapa polític català; més encara, tal i com ha quedat sociològicament Catalunya, el PSC és necessari.

Ahir, Miquel Iceta va dir una cosa molt important; que el PSC  no renunciaria al catalanisme ni al federalisme per un grapat de vots. va dir més coses: que no s'apunta a atiar el conflicte lingüístic a les escoles (defensa de la immersió), i més encara, que pretén treballar per la unitat civil i restaurar la vella idea d'un sol poble, i ha fet esment a l'admirat Josep Benet.

L'axioma podria ser: Catalunya serà un sol poble o no serà, tot imitant la coneguda frase de Torres i Bages, artífex del catalanisme conservador del XIX: "Catalunya serà cristiana o no serà".

PSC i Cs comparteixen votants. En una situació d'extrema polarització, Cs se n'ha emportat la majoria. Però la unitat civil està fracturada ara més que fa deu anys perquè- ja ho he escrit anteriorment i no em canso de fer-ho- sembla com si una part de la ciutadania catalana hagi perdut el vincle que tenia amb la catalanitat, o s'ha afeblit per la identificació de catalanitat amb independentisme, el qual ha dominat el relat àmpliament. 

El PSC té feina (l'hauran d'acompanyar els comuns i el sobiranisme social), primer per demostrar que Cs és el Podemos de dretes, que el seu populisme és la màscara; després per fer entendre que no és possible una Espanya estable sense resoldre el conflicte català. I Cs fa tota la impressió que enduriria el conflicte si tingués poder a Madrid. La proposta de pacte d'estat per Catalunya festa per Iceta i la reivindicació doble de catalanisme i federalisme situen el PSC en una línia candeliniana, una línia no identitària, de convivència de diferents sentiments de pertinença dins un projecte polític nacional català, un projecte progressista. El PSC és el contrapunt de Cs, és l'alternativa d'esquerres a Cs. La seva feina és recuperar electorat per ajudar a recosir. També els comuns tenen la mateixa feina. I el sobiranisme social s'hi ha de sumar. Encara no sé qui representarà el sobiranisme social, probablement ERC i la CUP o sectors semblants. Sigui com sigui, no té sentit parlar de més sobirania si no és per millorar el bé comú, el benestar. 

S'ha de fer un esforç per revertir la fractura. Si Cs en les properes eleccions municipals guanyen a municipis importants disposaran de poder real, de govern, i amb capacitat d'execució de mesures que pretenen fer passos enrere gegantins, especialment en temes lingüístics i culturals.

Ah, i el sobiranisme que governarà la Generalitat no pot posar-se de perfil, perquè aquest no és només al principal problema de Catalunya, també és el seu problema més punyent.

No hi ha gaire temps.

PD: Urgeix que el PSC se separi del bloc del 155, ja. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada