dimarts, 12 de desembre de 2017

SOBRE UNILATERALITATS I AMPLIAR BASE SOCIAL

ERC ha reviscolat aquestes últims dies la via unilateral. Diuen que no hi renuncien. No sé si per esgarrapar o retenir vots que podrien anar a la CUP o perquè no hi han renunciat de veres. Per altra banda alguns dels seus dirigents parlen d'ampliar la base social. M'imagino que amb persones no independentistes, perquè tinc la impressió  que  la base social del sobiranisme si no ha tocat sostre, poc li falta.
No em semblen compatibles els dos arguments. La via unilateral només seria seguida, com fins ara, pels independentistes- i no tots. Parlo també a nivell social. Per tant si es vol ampliar la base social cal renunciar a la via unilateral.

Tanmateix, parlem de la via unilateral. Analitzem'ho amb cervell fred. En el supòsit que l'estat mantingui la seva postura inflexible a negociar res bilateralment (molt probable); en el supòsit que la fantasmada de la reforma de la Constitució sigui exactament això,  una fantasmada; en el supòsit fins i tot que es mantinguin accions repressives... es tornaria a la via unilateral? En què consistiria? En una altra DUI? En un altre referèndum? En aprovar lleis que seran recorregudes pel TC? Assumiríem més presos, més causes penals, més patiment personal per a moltes persones? La societat catalana pot assumir-ho?

La via unilateral té massa incògnites no explicades en aquesta campanya, i no em sembla que hi hagi més vies unilaterals que les que impliquin article 155 i repressió. Podria existir una via unilateral més prudent que consistiria en aprovar les lleis socials que el TC va tombar i marcar un perfil de voler un país just. Aquí es podrien trobar aliats. Potser és l'única via unilateral sense costos gaire greus tot i que implicaria persecució judicial pels responsables d'aprovar lleis inconstitucionals  i l'intent d'aplicar-les

En qualsevol cas, la unilateralitat és força complicada.

Ampliar la base social significa - jo ho he escrit i no m'hi estendré- crear un nou subjecte polític i social que piqui pedra a l'entorn de dos gras àmbits: el social i el nacional, lligant-los, i agradi o no, buscar aliats entre forces polítiques i organitzacions de la resta de l'estat. 

Estic convençut que si es prioritza la unilateralitat es cometrà un error i s'acabarà dilapidant el patrimoni polític del sobiranisme. Cal preservar-lo i posar-lo al servei de fer caure l'estaca del 78. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada