dilluns, 18 de desembre de 2017

TÉ SENTIT PARLAR DE REPÚBLICA?

Els discursos dels candidats i candidates de les tres candidatures independentistes parlen de república; tots. Amb accents diferents, ritmes d'aplicació diferents però tots en parlen.

Em pregunto quants ciutadans de Catalunya no afectes al bloc del 155 es pregunten en sentir-ho de quina república estan parlant. Se'ns diu que ja està proclamada , que l'hem de construir cada dia, que som república, etc Amb unes quantes variables se'ns vol fer creure que la república, proclamada o en construcció, està vigent.

Trobo que és un discurs de fum, confús com a mínim, vaporós i que entra en el joc ja conegut i patit de les inconcrecions pròpies del sobiranisme fins al moment.

És molt evident que ara mateix som una comunitat autònoma intervinguda, o fins i tot, una regió administrada des de Madrid. Parlar en aquestes circumstàncies de república és crear un holograma polític que es travessa amb la matèria física existent.

Em pregunto si parlar de república és només una estratègia per mantenir la tensió emocional i continuar fent servir les paraules que han generat tanta il·lusió, o si hi ha al darrere algun projecte més consistent, que per ser-ho hauria de ser més elaborat i argumentat. No ho sé.

Crec que parlar de república només té sentit com a projecte polític de principis. M'explico: es pot construir un corpus ideològic que a partir del que es considera valors republicans presenti i vindiqui programes polítics que beguin dels valors, per exemple, de llibertat, igualtat, fraternitat..., o del laïcisme, o del bé comú (res pública), és a dir que a partir d'aquest moment històric totes les forces polítiques catalanes excepte Cs i PP , més les entitats culturals, associacions, col·legis professionals... lliguin les seves declaracions de principis i les aspiracions per al país al concepte de república, associat als valors anteriors. Dit d'una altra manera: Catalunya hauria d'esdevenir el territori de vindicació i regeneració de les idees republicanes escapçades per la Guerra Civil. De forma col·lectiva i plenament assolida per la majoria social. Que la paraula República sigui la que defineixi l'esperit de la majoria social catalana.

La idea republicana, la crítica potent a la Monarquia com a forma d'estat (que no als monarques) han desaparegut durant la Transició i els anys posteriors. Excepte partits com ERC i alguns grups minoritaris de l'extrema esquerra, poca gent amb paper públic ha reivindicat la República com a matèria constitutiva de la seva ideologia. Parlo de dir-ho alt i clar, de proclamar-ho. Ni els comunistes, que van acceptar la monarquia (amb el famós gest de Carrillo amb la bandera monàrquica) van voler parlar explícitament de restaurar la República. El PSOE se'n va oblidar en un tres i no res.

En aquests moments l'únic territori de l'estat on es parla de república és Catalunya. Seria fer un flac favor a les idees republicanes convertir.les en un virtualitat, en una declaració no declarada o en alguna cosa semblant a Ítaca, sempre llunyana i literària. 

Catalunya pot esdevenir el territori des d'on es qüestioni amb força la monarquia com a forma de govern. Pot esdevenir qui en reviscoli el debat. També a Espanya. Aquest és l'únic sentit funcional de parlar de república i de fer entrar en el debat aquells sectors espanyols que es vindiquen republicans com qui porta un adhesiu al jersei però que mai han plantejat el debat de veritat.

El procés constituent tindria valor com a debat social intens a l'entorn del que hauria de ser un país republicà i progressista.

Perquè, si no, algú em pot explicar de quina república catalana parlem dins d'una monarquia espanyola? 

Siguem seriosos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada