dimecres, 10 de gener de 2018

DE MAS A MENYS...

Un altre pas al costat, en aquest cas a la reserva. talment com un general retirat, és el que ha fet Artur Mas. Tanca simbòlicament i realment una etapa: la de la reconversió (més funcional que real) del catalanisme moderat, a l'independentisme.
Mas el retallador, tots recordem amb quina afició marcava el camí al govern del PP, paradoxalment més prudent en relació a les retallades fruit de la crisi que els convergents esdevinguts llavors una mena de neocons en versió nostrada que entenien que la singularitat catalana s'havia de demostrar sent més liberal que ningú amb l'argument que si no, no salvaríem Catalunya i les seves finances. 
No es pot oblidar aquesta etapa del qui després es convertí en gran timonel , amb aires messiànics, del procés. Quan Mas pronuncià la frase "hi haurà referèndum sí o sí" a més d'un- i m'hi incloc- els deuria invadir la incredulitat. Tanmateix, en aquell moment estava creixent a nivell civil l'embrió del que hauria de ser la base, massiva al final, del moviment sobiranista dels últims anys, i amb intuïció encertada tant Mas com la dirigència convergent van veure que podrien quedar arrasats per la marea i catapultar ERC al capdamunt. Un sorpasso segur s'apropava i CDC es va convertir en independentista. Un moviment purament estratègic perquè en aquell moment ni les bases majoritàries de CDC ni els seus quadres eren independentistes. 
Posteriorment Mas va iniciar un camí certament pedregós i meritori. Va deixar de ser estimat pels cercles elitistes i poderosos que tenien en CDC un referent de moderació, mentre l'esquerra i els moviments socials li eren clarament hostils amb les retallades fent sagnar la majoria del país. Va perdre els seus, els dels seus orígens elitistes, sense treure's mai més el llast de lliberal retallador i corresponsable de la corrupció.  La CUP li va deixar ben clar en demanar la seva retirada. L'objectiu era salvar el poder i el llegat de tants anys de governs nacionalistes al país, després d'haver derrotat el tripartit (amb l'ajut inestimable de mitjans com La Vanguardia, assot posterior de l'independentisme).
No obstant això, Mas va representar també durant molt de temps la veu de la dignitat de les reivindicacions nacionals catalanes. Va guanyar gruix el seu discurs i se li ha de reconèixer habilitat argumental davant d'un estat i un unionisme espanyolista sense cap argument, incapaç de donar respostes intel·ligents. Es va situar en una trasnversalitat agradosa a les àmplies classes mitjanes víctimes de la crisi económica i sensibles a les humiliacions, ofenses i menyspreu de l'estat. 
El seu periple personal es va veure afectat quan les imputacions ad hoc dels tribunals anaven directament a destruir les bases de la seva existència més personal (propietats, economia...). Traspassar les línies vermelles ja hem vist que l'estat no ho permet quan se sent amenaçat i que passa per damunt de liberals, anticapitalistes, twitters sense diferenciar. 
Ha pagat i està pagant molt cara la seva gosadia. Ha anat a parar al cantó de les víctimes, dels màrtirs. La seva constància i valentia s'han de valorar perquè sabia perfectament a què jugava, i malgrat tot va seguir el camí del risc quan el seu perfil no era aquest.
La seva intuïció i el principi de realitat l'han obligat a retirar-se, ara sí. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada