dimarts, 27 de febrer de 2018

EL SOBIRANISME, CAMPAMENT PROVISIONAL?

Avui un articulista de El Periódico de Cataluña parlava del sobiranisme com a campament provisional, fet amb presses, sense un ancoratge sòlid, sotmès als vaivens de la conjuntura, de l'improvitzar amb audàcies i escapismes diversos (la interpretació és meva però sospito haver captat el sentit del que diu), i maldava per convertir el sobiranisme en alguna cosa que abandoni la provisionalitat. Arrel del seu article he reflexionat (i no paro de fer-ho últimament) perquè, malgrat els desacords de fons que tinc amb l'estratègia sobiranista de l'última etapa, crec que les energies transformadores del moviment no es poden dissoldre per la incompetència dels seus dirigents, que han dut milions de persones al desengany de l'escuma que no era més que escuma.

No veig una altra alternativa que recosir aliances, ara força malmeses, entre la part progressista del sobiranisme i l'esquerra no institucionalitzada que encara conserva part de la identitat. Tothom m'entén, però ha de quedar clar que quan parlo d'esquerra no parlo només de partits. I que quan parlo d'esquerra parlo també del sobiranisme, del que és d'esquerres. No parlo d'eixamplar la base tal i com en parlen els independentistes; parlo d'eixamplar la base social amb no independentistes, que són molts més del que alguns diuen i volen. Parlo de l'esperit del 3 d'octubre, diluït en el magma posterior del 155 i els jocs de mans puigdemonians.

Per tal que l'onada de xoc contra l'Espanya reaccionària, portaveu avui del règimen o sistema del 78, no perdi força i continuï posant nerviosos a monàrquics i masclistes ibèrics de bandera alçada, cal ajuntar forces. L'himne de la República espanyola a tot drap en el carrer del Palau de la Música quan sortia Sa Majestat, acompanyat de cassoles irades pot ser una metàfora del que hauria de ser un nou subjecte polític. Els independentistes més abrandats hauran d'aprendre a no caminar sols, ja n'hi ha prou d'essencialismes. Si volen, si no, acabaran resant en la seva pròpia església.

Ada Colau i Roger Torrent representen avui a moltíssims catalans...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada