dimarts, 6 de febrer de 2018

ELS NEONS PUIGDEMONT S'APAGUEN...

Vaig escriure en un post anterior que la força de Puigdemont i dels seus incondicionals s'aniria apagant. Inevitablement, davant de la impossibilitat d'una investidura presencial; en qualsevol circumstància, de retorn o des de l'exili. Em sembla que està passant. Potser assistim a les darreres llambregades  dels neons- força vius i lluminosos- de l'efecte Puigdemont. La realitat és que ja se sap i tothom assumeix que Puigdemont difícilment serà investit i la fórmula dels càrrecs electes n'és una mostra. Està per veure en quina legalitat encaixa aquesta fórmula, però no serà vinculada a la mesa del Parlament. Amb tot, és una constatació del fet que ja s'assumeix l'exili com una realitat   i el seu valor simbòlic però no efectiu.

Es pot entendre que JxCat plantegés com a estratègia electoral el retorn de Puigdemont, però no es pot entendre tant que sabent la majoria d'estrategs i dirigents de la candidatura que Puigdemont probablement no tornaria, s'hagi mantingut aquesta "ficció"  fins i tot després de les eleccions. Hi ha una part del relat independentista que té una càrrega de ficció molt alta. I sembla que encara en queden alguns serrells. Però vistos els resultats de la unilateralitat i la incapacitat de tenir majories suficients ni els mitjans per fer efectiva una independència, ja no toca continuar amb relats de ficció. Prou. El realisme no és dolent per si mateix. Al contrari, permet ajustar els objectius i treballar amb el cable de terra posat. En èpoques anteriors, els sindicalistes van treballar des del mateix sindicat vertical franquista per anar avançant. Si no ho haguessin fet no haurien aconseguit conquestes determinants. 

Puigdemont quedarà com un referent de força i lluita, però ja no tindrà cap paper en la governança real ni en el camí de govern. Tampoc els càrrecs exiliats. També quedarà com el president que va prendre una decisió equivocada quan no va convocar eleccions i alguns l'acusaven de traïdor. No sabem què va passar. Tenim dret a saber-ho. Tot en aquell fatídic dia és confús. Massa. Una altra de les característiques de l'independentisme és l'ocultació de fets i raons que l'han dut a prendre algunes decisions. Entre les ficcions i les ocultacions ens movem en un mar volàtil i boirós. Prou.

No estem millor que si s'haguessin convocat eleccions, estem pitjor. Les estratègies abrandades no són bones per a un país petit, sense estat, plural internament i bàsicament benestant.

Amb els neons Puigdemont s'apaga una època i en comença una altra en què fins i tot la legitimitat històrica de la Generalitat, reconeguda amb el retorn de Tarradellas, ha quedat desdibuixada en convertir la "nacionalitat històrica" catalana en una simple autonomia intervinguda i sota sospita permanent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada