divendres, 9 de febrer de 2018

I SI PAREM DE DIR MENTIDES I INVESTIM ALGÚ?

És, no només cansat, sinó un insult que es repeteixi fins a l'avorriment que Puigdemont és l'únic candidat, quan és precisament l'únic que no es contempla com a candidat real. Fins quan es pensaran que l'opinió pública, o les persones normals, som imbècils? La ficció independentista és ridícula, infantil però sobretot immoral. Tant que es diu defensar el poble que va votar l'1 O, o que es fa referència a la legitimitat popular, no sembla que aquest mateix poble sigui tractat com adult. De fet, ha estat tractat com a instrument durant bona part d'un procés que o bé tenia un final basat en un conte il·lús , o bé era un final amb trampa, i els tramposos, naturalment, ho sabien. 

Ja n'hi ha prou de ficcions. No ens les creiem. Així que ja va sent hora que els plans B siguin els plans A i que entre els candidats B, que en realitat són A, en surti algun o alguna que pugui governar des d'ara mateix. 

Ja n'hi ha prou de moure'ns sota l'ègida de grans paraules com "República"  situades en el núvol del simbòlic. O la república és real o és un anhel, però situar-la en un magma discursiu que no distingeix el gra de la palla, conscientment, és d'una temeritat intel·lectual i d'una immoralitat més que notables.

El país té molt camí per recórrer, i molta lluita pendent pel reconeixement i la dignitat nacional i no pot ser que aquest camí que sí o sí haurem de fer tots els qui vulguem compartir catalanitat, al marge del que pensem, quedi petrificat perquè només es mouen els núvols que avancen literalment sense tocar de peus a terra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada