divendres, 23 de març de 2018

CATALUNYA: CANVI D'ESTRATÈGIA. RECORDANT MARAGALL

Ara és moment de reformulacions d'objectius i fins i tot de canvi dels mateixos i convé no llençar a la paperera de la història idees i concepcions avançades que en el seu moment van tenir eco social, cultural i polític. Parlo de Pasqual Maragall i la seva concepció de la Catalunya metropolitana i de l'Euroregió que abastaria antics territoris de la Corona d'Aragó i regions del sud francès i la Catalunya nord.

Recordem, i no ho oblidem, que el procés de reivindicació nacional després de la Transició començà amb Maragall. En aquells moments, les forces conservadores del nacionalisme català eren molt més moderades que el socialisme atípic i heterodox de Maragall i de la seva plataforma Ciutadans pel Canvi amb la qual vaig col·laborar modestament.

Les forces polítiques protagonistes a Catalunya hereves del catalanisme i del sobiranisme han de reformular objectius sense renunciar a posar Catalunya en un lloc destacat on la seva personalitat històrica i la seva potencia económica, política, social i d'avantguarda pugui ressonar amb ones expansives. Difícilment s'aconseguirà si es redueix l'estratègia a un enfrontament directe amb l'estat. És una feina massa dura que impedeix altres sortides i que consisteix en picar pedra un i altre cop; si, a més, l'estat està governat per la dreta hereva del franquisme i l"'estat dins de l'estat" està activat com un gos rabiós, picar de cap contra el frontó està garantit, i els danys, assegurats. 

En aquests moments cal ser creatius i potser recobrar antigues concepcions, avortades amb ganes i mitjans pel pujolisme de la Catalunya essencial.  El següent paràgraf escrit al meu mur de Facebook resumeix bé el que vull dir:

Hem de treballar per liderar el sud d'Europa. Des de l'economia, la investigació, la innovació i la política. No guanyarem contra un estat. Sempre hem guanyat per nosaltres mateixos al marge i malgrat l'estat. La història ens ho ensenya.

Això implica utilitzar les institucions i el teixit productiu, cultural i d'investigació i innovació com un tot que configuri una força de país entrellaçada amb la idea clau de, malgrat els anacronismes estatals i les seves traves continuades (hi haurem de bregar, com sempre ha fet la societat catalana), aconseguir un lideratge, un pol atractiu, al sud d'Europa. Catalunya no ha mirat gaire històricament a Espanya sinó als corrents europeus i ara en un marc europeu on les fronteres no tenen gaire sentit més enllà de vergonyoses polítiques d'immigració, el lideratge dins una àmplia euroregió que travi la potencialitat económica del corredor mediterrani amb les regions del sud francès, abandonades tradicionalment per París, pot i ha de ser un objectiu pel benestar general de la ciutadania catalana al marge, dissortadament, d'altres aliances complicades a nivell estatal. Hi ha una Espanya interior que mai no ha estat connectada al continent, que ha estat hegemònica políticament i ha configurat l'estat, i una Espanya mediterrània amb Barcelona com a referent. L' Espanya meridional, considerada inferior per l'Espanya castellana podria vincular la potència económica de les seves zones més productives a la sortida europea pel mediterrani.

Maragall, visionari, tenia una concepció diferent de les relacions entre els poders públics, podríem dir que era horitzontalista. La connexió europea no l'hem de buscar en els reconeixements dels estats, bastions conservadors i productors esforçats de realpolitik sinó en les relacions amb Tolosa, Perpinyà, Marsella o Niça. La cooperació és un element més sòlid que demanar adhesions a projectes no compartits i aliens a la mentalitat general europea.

Crec haver-me explicat prou bé. Ens trobem en un moment en què cal repensar-nos. Catalunya ha de fer el que sempre ha fet i li ha donat rellevància: avançar malgrat l'estat. A això li poden posar traves però no tribunals. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada