dissabte, 31 de març de 2018

ELS COMUNS I EL SEU NOU ESPERIT

Hem passat de l'assot d'en Joan Coscubiela i en Lluís Rabell a les propostes sense càrrega rabiüda de Xavier Doménech. La incorporació del sector de Barcelona en Comú sembla que dóna un aire diferent a la percepció que des dels comuns es té del procés i de l'independentisme.

Descartada la via unilateral, més enllà de l'abrandament de Puigdemont i d'una posició resistencialista sense massa esma de JxCat, ens trobem en moments d'eixamplar la base, però la base de què? No pas la base independentista; qui ho pensi s'equivoca, sinó la base de resistència democràtica i solució democràtica al conflicte, a la desafecció.

Catalunya políticament i nacionalment es troba en un moment de cert atordiment. Conserva la seva consciència nacional en àmplies capes socials, més enllà de l'independentisme, una capacitat de resistència notable als embats d'un estat hostil (com deia Joan Solà), i una capacitat de mobilització en defensa dels presos i dels valors democràtics gens negligible. 

En uns moments així, incorporar al govern gent no independentista o almenys teixir-hi pactes a l'entorn de punts essencials és molt necessari. La divisió en dos grans blocs fa que el país no avanci en un dels aspectes fonamentals de la convivència: la cohesió social. Una cohesió que s'ha treballat molt al llarg dels anys a través d'institucions i societat civil, en la qual cal destacar i felicitar el paper de l'escola. Ciutadans i el PP són els primers interessats en mantenir un sector social enfrontat al catalanisme. És la manifestació contemporània del lerrouxisme, recurrent en la història catalana des del segle XX. Trencar aquesta divisió és el primer objectiu que haurien de tenir les forces sobiranistes i catalanistes. És el primer objectiu de país. Més que el de l'enfrontament amb l'estat, que ha d'anar per la via de fer paleses les seves contradiccions, no pas la del xoc directe, estèril i dolorós. 

No és dolenta la idea proposada per Iceta de fer un govern de concentració, semblant amb matisos a la de Doménech d'incorporar independents en un front ampli. Tot plegat casa amb la proposta de Front Comú de Torrent. Amb tot, els d'Iceta no estan a la mateixa aula que els altres; han de fer un llarg recorregut de distanciament amb el PSOE i el "a por ellos" si volen tenir credibilitat a Catalunya. Miquel Iceta és un bon polític i estic segur que veu i sap les seves contradiccions; també ha de saber que la seva proposta ara mateix no és possible. La pressió espanyola també li complica la vida: participar en un govern amb independentistes és munició contra el PSOE; un regal per a Ciutadans especialment. A veure com esborra- si pot- les fotografies amb l'espanyolisme ranci i la seva connivència amb el 155.

L'esperit dels Comuns, la seva responsabilitat per desbloquejar, ha de ser benvingut. Perquè davant tenim un estat hostil, no només amb l'independentisme, sinó amb tot allò que tingui aire progressista. La regressió és espectacular. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada