diumenge, 18 de març de 2018

LA COLLA DELS IRRESPONSABLES?

Cada cop més gent veu que l'independentisme polític que ens va dur a la fallida, simbòlica, DUI no tenia prou consistència ni es creia allò que predicava i amb què il·lusionava milions de persones, moltes de les quals es van jugar el físic l'1-O. Altres que eran independentistes també es van jugar el físic, cal dir-ho. 

Des de determinats sectors es pregunta a l'independentisme polític per què no es va defensar al carrer (no hi havia una altra opció) la República proclamada. Des d'altres es pregunta en què van quedar les entusiastes declaracions de Romeva dient que hi havia simpaties i suports internacionals. Entre la falta d'atreviment i la mentida es mou la criatura que ha aconseguit mobilitzar més gent en la història europea des de la Segona Guerra Mundial.

Tanmateix, ara ja es veu (qui ho vulgui veure, que encara hi ha conversos) que al capdavant del moviment social hi havia o una colla d'irresponsables, o una colla d'ineptes (perdoneu la duresa dels qualificatius). Entengui's que no són qualificatius fets amb ressentiment, són descriptius. Irresponsables si sabien que la fugida endavant algun dia s'havia de frenar i duien a la gent a l'abisme del desengany, o ineptes si no van calcular bé les pròpies forces i la força de l'adversari. Els costos humans per a alguns són molt durs, i no sé si serviran per a res. Van cremar les naus i ara que alguns volen tornar enrere i establir ponts, no tenen vaixells de retorn. Potser tampoc queda ningú esperant-los.

Els comunistes de la Transició, forts i amb credibilitat social, van saber llegir bé el moment polític, les pròpies forces i les de l'adversari i se situaren en un context que va permetre la seva legalització. Trobo a faltar el rigor de les anàlisis de la correlació de forces i l'obertura a les aliances que tenien els comunistes. Van fer renúncies incomprensibles i després la crisi del comunisme internacional els va fagocitar, però això és una altra història.

L'independentisme  polític ha estat en mans d'antics convergents, aliens a lluites socials i als moviments de masses, i ha patit d'un partidisme immoral perquè el que es pretenia era salvar els mobles i reeditar un neo-pujolisme sobiranista. Amb aquests vímets i vist ja amb una mica de perspectiva, no es podia liderar un moviment amb tanta força amb el rigor propi de la responsabilitat. Als que érem comunistes durant la Transició se'ns van explicar sempre les renúncies, argumentades fins a l'extenuació si calia. Això l'independentisme polític no ho ha volgut fer, i la gent es fa massa preguntes. No contestades, per cert. 

No sé què ha pesat més, si les mentides o la ineptitud. Sigui com sigui, semblen clares algunes coses de difícil reversibilitat : la via unilateral ha quedat en via morta; l'espanyolisme reactiu ha desconnectat de la catalanitat amplis sectors, i la condició de nacionalitat històrica definida en la Constitució ha quedat de fet rebaixada a CA intervinguda. 

Això s'ha de remuntar entre tots els disposats a fer-ho. Hem de treballar més de cara endins que de cara enfora. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada