divendres, 6 d’abril de 2018

NO ÉS "L'HORA DE FER POLÍTICA", PRESIDENT

Puigdemont ha dit avui en sortir de la presó que és l'hora de fer política. No sé a què respon ara aquesta apel·lació constant al diàleg. òbviament el diàleg és una virtut, però no la que té el govern espanyol ni l'estat dins de l'estat. 

L'independentisme ha comès molts errors; un d'ells són els canvis d'estratègia, o els canvis d'accent. Hom dirà que sempre s'ha apel·lat al diàleg; és cert en genèric però tots sabem que hi va haver un moment en què es va decidir tirar pel dret sabent que es forçava un conflicte directe. Si es vol dialogar aquesta estratègia no és la correcta. Entenc el context, entenc que la inflexibilitat del govern espanyol no va deixar una altra sortida si es volia continuar amb el procés. 

Per això, ara que tant des d'ERC com avui Puigdemont, es parla de diàleg i de fer política no ens ha d'estranyar que des de l'estat - i ho ha deixat clar Aznar, mecenes polític de Ciutadans- no s'entomi l'apel·lació. Crec que tampoc l'independentisme dialogant creu el que diu.

Ens trobem en uns canvis de gir continuats. Ara mateix, i més des de la bufetada donada des d'Alemanya, i potser d'altres que en vindran, no hi ha cap possibilitat de diàleg. Vegem només a tall d'exemple, els pressupostos de l'estat.

Durant molt de temps, molt, no hi haurà cap possibilitat de diàleg bilateral. Cap. 

És hora de continuar denunciant l'autoritarisme, de fer servir els àmbits judicials i els organismes internacionals i de mantenir una sorda lluita per la justícia. Mentre, Catalunya ha de fer una introspecció política i cohesionar-se a l'entorn de la llengua, la cultura, la innovació, la represa econòmica i la projecció europea i internacional.

L'estat ha estat portat al màxim; aquesta és la síntesi històrica del moment viscut. Una constant. No sé si de moment haurem d'acceptar la "conllevancia" orteguiana. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada