dimarts, 15 de maig de 2018

QUÈ ESPERO DE QUIM TORRA?



No m'inspira confiança, Quim Torra. L'èmfasi que ha posat al llarg de la seva trajectòria intel·lectual en alguns aspectes del catalanisme em neguiteja i desagrada, Enric Juliana el defineix com un nacionalista conservador. Crec que l'encerta. I el veig més proper a Pujol que a Puigdemont, almenys en la part essencial del seu pensament, no així en la retòrica republicana i abrandada que ha fet servir fins ara, de caire puigdemonià.

Hi havia altres candidats millors, als quals no se'ls podria retreure tendències etnicistes o no gaire elegants. Penso en Ferran Mascarell o Antoni Morral, entre altres... Per què Quim Torra? Potser per donar un missatge clar al govern espanyol amb doble sentit: el procés continua, i Puigdemont posa un dels seus, legítimament.

Quim Torra no eixamplarà la base, que és el que diuen molts independentistes. Quim Torra ha posat en safata arguments als adversaris i genera urticària en amplis sectors de la població, més enllà de la llengua que parlin o del seu lloc de naixement. No puc evitar fer referències personals: el meu avi, anarcosindicalista, es va enfrontar a trets amb els partidaris dels germans Badia, uns personatges amb qui Torra no sembla dissentir. 

He llegit avui, a través d'una piulada de Salvador Cot, l'article en què Torra fa una analogia entre el llibre "De quan parlaven les bèsties" de Folch i Torres, i alguns castellanoparlants intolerants. No dissenteixo del que hi explica i opina, però les formes diuen molt del fons, i no m'han agradat gens.

De Torra, com de Pujol, valoro el seu vast coneixement cultural, però tal com diu també Juliana avui a LV, Pujol era - de facto, més que declaradament- un partidari del Compromís Històric, que el duia a escoltar atentament el PSUC, i en general, els adversaris: en conec algunes anècdotes que ho corroboren. Això podia convertir Pujol en un personatge respectat. De moment, Torra no respon a aquest perfil.

De Torra espero, i algú potser s'estranyarà del que ara diré, un estil pujolià. M'explico: mai no he donat suport a Pujol, i el seu pensament conservador i el meu estan a anys llum, però Pujol, des d'un nacionalisme conservador va adoptar la part inclusiva del catalanisme popular; va saber llegir bé el país; va entendre que hi havia onades migratòries que havien vingut a buscar una vida millor i que no podien viure al marge de la catalanitat, i que demogràficament eren importants. Ara que tenim mig país desconfiant del procés i que en bona part coincideix amb zones on es van assentar els immigrants dels 60 i 70, Torra faria bé d'intentar entendre per què passa això.

També n'espero un programa social avançat, però això, per desgràcia, em sembla més difícil.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada