dimecres, 24 d’octubre de 2018

ELS COMUNS SOBIRANISTES

Definir-se com a "comú" i alhora sobiranista sembla una contradicció. En els principis fundacionals dels comuns hi ha un perfil sobiranista clar. Tanmateix, si s'ha de remarcar i alhora convertir en marca el mot "sobiranistes" és que alguna cosa no funciona bé. 

El Procés ha polaritzat tots els partits i també el món dels comuns ha patit una certa radicalització, i ho ha fet precisament, en alguns sectors, cap al cantó "no sobiranista". He llegit a bastament opinions i piulades que fregaven una defensa de la legalitat autonòmica i constitucional idèntica a la que feien PP, Cs o el malbaratat PSC. Sovint sota l'etiqueta "federalista" es defensaven posicions no federalistes sinó estrictament autonomistes.

Hi ha una confusió recurrent en alguns sectors del comuns que consisteix a titllar el procés de burgès (un adjectiu que ha quedat obsolet), de dretes, etc... i això ha fet saltar totes les alarmes esquerranes en aquests sectors que s'han situat davant del procés com se situaven davant de Pujol, deixant anar tots els arguments clàssics contra el nacionalisme com a categoria política conservadora. Sempre m'han semblat arguments fora de temps, inadaptats. Sectors importants d'ICV n'han estat els abanderats, els quals s'han  posicionat en un sentit molt restrictiu i reactiu davant del fet nacional.

I parlant d'ICV i de les altres formacions podem arribar al nus del cabdell que ara sembla que es comença a desfer. Ni s'han dissolt els partits, ni els seus quadres dirigents han deixat de ser-ho. No hi ha hagut una nova formació plural, nova de soca-rel, que diluís les estructures de partit antigues. Molts independents han estat sota els vaivens i interessos dels partits. Com dirien en castellà: "Para este viaje no se necesitan alforjas".

Els sobiranistes comuns ara plantegen dos reptes que no em semblen menors; per una banda situar el tema nacional en el seu camp primigeni, d'aquí el mot sobiranistes, i per l'altra avançar definitivament cap a la dissolució  dels partits i centrifugar els seus dirigents o bé cap a l'espai comú o bé en alguns casos cap a la jubilació política, per formar un espai que sigui més que un partit i que representi una formulació actualitzada de la visió del fet nacional i de la lluita per la justícia social. Indestriables.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada